Avui l'Iscle i la Victòria han anat al col·legi Salvador Espriu, al igual que varen fer fa uns dies al Sant Iscle.
Novament acompanyats pels tres capgrossos, la Tecleta, en Sidro i en Baldiri, i pels més joves dels grallers i timbalers de la colla, i algú no tan jove també... :-), que ho han tornat ha fer de meravella. Ja som casi professionals....
Especial agraïment a en Jaume i en Luis, que en aquesta tarda tan calorosa no han parat de ballar carregant a sobre seu el pes de la Victoria i l'Iscle, i als petits Mateu, Martí i Adrià que han suat de valent portant els capgrossos.
I com no, a la gent de la colla que per un u altre motiu no heu pogut assistir, un record molt especial.
Molt bé per tots nosaltres, colla.
Us deixo un petit vídeo de l'esdeveniment, massa petit, però és lo que hi ha....
dimecres, 27 de maig del 2009
dilluns, 11 de maig del 2009
Cançó de La Selva
Us deixo la gravació que hem fet aquesta tarda, de la primera part de la cançó “La Selva”, oficial de les trobades de la comarca.
Ja que ningú ha respòs a la qüestió plantejada, donarem el concurs com desert, amb una gran tristesa :'(
L'interpret és el nostre mestre Felip Morales.
Moltes gràcies per tot Felip.
Al primer vídeo teniu totes les veus juntes, al segon teniu la veu de la primera gralla, i a l'ultim teniu la de la segona gralla sola.
Amb això tenim una bona mostra de la dificultat que té la cançó a l'hora d'interpretar-la, i us anirà molt bé, per decidir si la voleu tocar per la trobada de la comarca o no.
El tros que s'escolta al vídeo és aproximadament una sisena part del total, i la resta és como "mooolt", del mateix nivell de dificultat :-)
Ja direu alguna cosa.
Per cert... "la pregunta del millón":
-Qui és l'interpret?
Qui l'encerte guanyarà un gran premi, el que passa és que ara mateix no recordo quin era aquest premi, però ja em vindrà al cap. Si de cas un altre dia us ho dic.
Ho sento molt, però l'edat no perdona. Espero no oblidar-me tampoc d'això del premi.....
Ja que ningú ha respòs a la qüestió plantejada, donarem el concurs com desert, amb una gran tristesa :'(
L'interpret és el nostre mestre Felip Morales.
Moltes gràcies per tot Felip.
Totes les veus....
La primera gralla....
La segona gralla....
diumenge, 10 de maig del 2009
Vila Gironina Hostalric 2009
Aquest cap de setmana hem anat a Hostalric.
Dos dies de fal·lera gegantera a tope, fins i tot hem tingut lesionats, de tant maxacar els instruments :-)
Us deixo un video resum del mateix, i l'enllaç a les fotos.
Moltes gràcies Ursula, per tot el material audiovisual.
Dos dies de fal·lera gegantera a tope, fins i tot hem tingut lesionats, de tant maxacar els instruments :-)
Us deixo un video resum del mateix, i l'enllaç a les fotos.
Moltes gràcies Ursula, per tot el material audiovisual.
divendres, 8 de maig del 2009
Visita al Sant Iscle
Avui l'Iscle i la Victòria han anat al col·legi Sant Iscle.
Han estat acompanyats pels tres capgrossos, la Tecleta, en Sidro i en Baldiri, i pels més joves dels grallers i timbalers de la colla, que s'han portat de meravella. I com mostra un botó: aquí teniu un petit vídeo de l'esdeveniment.
S'han exposat els posters de tots els gegants de la Selva, que ens acompanyaran aquest any, per a la festa petita de Vidreres.
I també s'ha narrat la llegenda dels gegants, que podeu llegir a continuació:
Gerió era un gegant alat de la mitologia grega format per tres cossos humans sencers units per la cintura, fill de Crisaor i Calírroe. Vivia més enllà de les columnes d'Hèrcules a l'illa Eritia. Era l'amo d'un gos de dos caps, germà del cèrber (gos gegant de tres caps i cua de serp) que es deia Ortro, i que guardava las portes de l'infern.
Gerió gairebé s'havia tornat rei d'Ibèria i perseguia Pirene que n'era la bella reina per casar-se amb ella i aconseguir els seus poders, doncs ella era una fada gegant.
La va perseguir per les valls que separaven Catalunya i França, fins a aconseguir capturar-la i casar-se amb ella.
Gerió era tant feliç amb Pirene, que va crear una ciutat per ella, la ciutat mes maca del món, i li va possar el nom de Girona.
Però Pirene no era feliç amb Gerió, i un bon dia va fugir. Gerió va intentar capturar-la, però ara Pirene ja coneixia les estratègies d'en Gerió i sempre s'escapava.
Gerió estava tant enfadat que va cremar una gran estesa de terreny per matar-la.
El gegant Hèrcules que estava molt lluny en veure la gran columna de fum, va córrer a veure què passava. Llavors va veure la Pirene agonitzant entremig del foc. Era tant bella que es va enamorar a l'instant.
La va agafar entre els seus braços i la va portar a un lloc apartat on curar-li les seves ferides. Mentre Pirene es recuperava, Hércules ple d'ira per lo que havia fet Gerió, el va reptar en duel i el vencé.
La batalla entre tots dos va ser la més impressionant de l'història del món, tant forts eren el cops dels seus cosos contra la terra, que aquelles valls que separaven Catalunya i França varem quedar destrossades.
Hèrcules en acabar la batalla amb en Gerió, va arreplegar totes les pedres escampades durant la baralla, que va trobar, i va construir un gran monument amb el nom de Pirene, que en honor d'ella recordarien tots amb el nom de Pirineus.
Dels fills d'Hèrcules i Pirene, descendeixen tots els gegants del món, així l'Iscle i la Victória, els gegants de Vidreres són fills de la reina Pirene, i viuen en el castell de Vidreres(el de Sant Iscle), amb els seus amics els capgrossos, en Baldiri, la Tecleta i en Sidro.
Peró encare que visquin al seu castell, sempre venen al poble quant hi a festa, perquè els hi agrada molt ballar.
Així que quant els veieu pels carrers de Vidreres, per que no s'enfadin, heu de ballar també vosaltres, o si més no, al menys batre palmes al só de la música que toquen els grallers.
Han estat acompanyats pels tres capgrossos, la Tecleta, en Sidro i en Baldiri, i pels més joves dels grallers i timbalers de la colla, que s'han portat de meravella. I com mostra un botó: aquí teniu un petit vídeo de l'esdeveniment.
S'han exposat els posters de tots els gegants de la Selva, que ens acompanyaran aquest any, per a la festa petita de Vidreres.
I també s'ha narrat la llegenda dels gegants, que podeu llegir a continuació:
Gerió era un gegant alat de la mitologia grega format per tres cossos humans sencers units per la cintura, fill de Crisaor i Calírroe. Vivia més enllà de les columnes d'Hèrcules a l'illa Eritia. Era l'amo d'un gos de dos caps, germà del cèrber (gos gegant de tres caps i cua de serp) que es deia Ortro, i que guardava las portes de l'infern.
Gerió gairebé s'havia tornat rei d'Ibèria i perseguia Pirene que n'era la bella reina per casar-se amb ella i aconseguir els seus poders, doncs ella era una fada gegant.
La va perseguir per les valls que separaven Catalunya i França, fins a aconseguir capturar-la i casar-se amb ella.
Gerió era tant feliç amb Pirene, que va crear una ciutat per ella, la ciutat mes maca del món, i li va possar el nom de Girona.
Però Pirene no era feliç amb Gerió, i un bon dia va fugir. Gerió va intentar capturar-la, però ara Pirene ja coneixia les estratègies d'en Gerió i sempre s'escapava.
Gerió estava tant enfadat que va cremar una gran estesa de terreny per matar-la.
El gegant Hèrcules que estava molt lluny en veure la gran columna de fum, va córrer a veure què passava. Llavors va veure la Pirene agonitzant entremig del foc. Era tant bella que es va enamorar a l'instant.
La va agafar entre els seus braços i la va portar a un lloc apartat on curar-li les seves ferides. Mentre Pirene es recuperava, Hércules ple d'ira per lo que havia fet Gerió, el va reptar en duel i el vencé.
La batalla entre tots dos va ser la més impressionant de l'història del món, tant forts eren el cops dels seus cosos contra la terra, que aquelles valls que separaven Catalunya i França varem quedar destrossades.
Hèrcules en acabar la batalla amb en Gerió, va arreplegar totes les pedres escampades durant la baralla, que va trobar, i va construir un gran monument amb el nom de Pirene, que en honor d'ella recordarien tots amb el nom de Pirineus.
Dels fills d'Hèrcules i Pirene, descendeixen tots els gegants del món, així l'Iscle i la Victória, els gegants de Vidreres són fills de la reina Pirene, i viuen en el castell de Vidreres(el de Sant Iscle), amb els seus amics els capgrossos, en Baldiri, la Tecleta i en Sidro.
Peró encare que visquin al seu castell, sempre venen al poble quant hi a festa, perquè els hi agrada molt ballar.
Així que quant els veieu pels carrers de Vidreres, per que no s'enfadin, heu de ballar també vosaltres, o si més no, al menys batre palmes al só de la música que toquen els grallers.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)